Nov 04

Impactant carta de la Consellera Serret des de l’exili

Loading...

Viviana Company, amiga de la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, ha publicat una carta que ha recollit el web Livian’s Way i que, de seguida, s’ha fet viral a les xarxes compartint-se desenes de vegades. A la missiva, li dona ànims i repassa els sacrificis que ha fet Serret dels quals se n’ha de sentir orgullosa, tot recordant que darrere del càrrec de  consellera hi ha “ha una amiga, una filla, una germana, una tieta, una parella”.

Per això Company destaca que “darrere del que veiem per televisió, existeix un ésser humà que dissabte, va renunciar a tot, per donar-me, per donar-nos una oportunitat a la resta”. 

 

Intento imaginar com deu haver estat el moment que decideixes tirar endavant, aquell precís instant en què contestes -‘Sí, marxo amb vosaltres’-.

M’agradaria saber si havies dinat, què duies posat, si havies dormit prou o no, si estaves envoltada de qui estimaves o per contra, estaves sola? Erets a casa, al parlament o potser en algun bar ‘clandestí’? Tenies mal d’esquena o paties de mal de cap? Vull saber, si les sabates que duies et feien mal o el cinturó et molestava perquè estava massa tibant.

Procuro posar-me a la teva pell per saber com et vas sentir tu, estimada amiga.

Potser al dir ‘Sí’, encara no havies pres consciència de tot el que estava per venir.

    Segurament el teu cap estava preparat però, i el teu cor?

Et torno a imaginar en el moment que marxes cap a casa a fer la maleta.

Arribes i mentre penses que t’has d’endur (serà un dia, una setmana, un mes?), mires el telèfon per cercar el teu destí i veure la previsió del temps -Fred, farà fred-.

Et veig obrint la maleta i posant aquella primera peça. Vull saber si aleshores t’adones que ja no et pots fer enrere i tens por, però continues amb el raspall de dents, la crema de la cara i un altre pantaló; sense meditar-ho massa, sense deixar que el teu pensament s’aturi en aquell racó, que saps que no pot tornar.

No sé sí en algun moment d’aquest ritual, t’has assegut a plorar o estaves forta i valenta perquè sabies que si et deixaves envair per la feblesa, aquesta et faria trontollar.

Your ads will be inserted here by

Easy Plugin for AdSense.

Please go to the plugin admin page to
Paste your ad code OR
Suppress this ad slot.

Has pogut dir a adéu als més propers? Has pogut marxar amb una abraçada de qui més estimes i més t’estima? Espero que sí estimada amiga.

Em pregunto si heu anat en avió tots plegats o bé heu hagut de marxar separats en trens o cotxes fins a França i d’allà heu volat a la vostre destinació? El meu cap gira i regira hipòtesis.

El teu periple em fa patir.

Has apagat el telèfon essent conscient, que no el podràs tornar a connectar en un bon temps o qui sap, potser sí. La resta no ho sabem, només ho sabeu vosaltres o potser tampoc.

Quan has arribat allà, quan la realitat t’ha colpejat del tot, t’has sentit sola Meritxell?

Escric això, perquè em toques de ben a prop, ho faig perquè et vull humanitzar, perquè no ets només la ‘Consellera d’Agricultura’, darrere la teva figura pública hi ha una amiga, una filla, una germana, una tieta, una parella. Darrere del que veiem per televisió, existeix un ésser humà que dissabte, va renunciar a tot, per donar-me, per donar-nos una oportunitat a la resta.

Escric això perquè a tu sí que et conec i t’estimo i sé dels teus sacrificis, no me’ls imagino. Escric això perquè des de la feblesa que em dóna l’anonimat i el sofà de casa meva, a vegades us he dubtat i ara en veure la teva fermesa, me n’avergonyeixo.

Si fos al teu lloc, segurament tindria molts dubtes i incerteses, per això deixem recordar-te en Miquel Martí i Pol quan deia: que l’essencial, es diu amb senzillesa.

Viviana Company

 

 

Subscriu-te a les nostres notícies

Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya

Únete a otros 1.577 suscriptores

Загрузка...
Close