La jove va ser absolta el juny de 2014 per l’Audiència Nacional de pertànyer a l’organització vinculada a la banda terrorista ETA. En el seu recurs d’empara, Mujika va destacar que quan va ser detinguda per la Guàrdia Civil a Amezketa (Guipúscoa) el 24 de novembre del 2009 va anar durant el seu trasllat a Madrid amb les “mans lligades per una corda” i, en part del trajecte, amb una bossa de plàstic al cap. En aquest viatge, diu la denunciant, dos agents de la Guàrdia Civil li preguntaven “ximpleries” amb l’objectiu d’obligar-la a parlar. 

Segons exposa, aquests dos agents li van aconsellar que “era millor que contestés a aquestes coses perquè com més tard ho fes seria pitjor” i li van assegurar que eren “torturadors, més que els nacionals”. Així mateix, denuncia també que a les dependències de Madrid va passar “gairebé tot el temps amb els ulls coberts, que li treien la bossa quan estava fora de la garjola, i que va ser forçada a fer exercicis físics fins que els genolls li feien “clac”.

“Encara que vaig rebre algun cop, no va ser el més habitual… Intentaven espantar-me apropant-se al meu costat, llançant-me l’alè, col·locant-se al meu costat, cridant-me a l’orella”, relata Mujika en el seu recurs d’empara, així com també afirma que en una ocasió la van despullar i van amenaçar de violar-la.

En els darrers dies, la Sala Primera del Tribunal Constitucional estima el recurs d’empara contra la decisió de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Madrid de 7 de març de 2013 de rebutjar el recurs presentat davant del Jutjat d’Instrucció 14 de Madrid per dictar, l’octubre de 2012, l’arxiu provisional de les diligències sobre la denúncia de tortures que va interposar Mujika.